miércoles, 29 de julio de 2020

LA ACERTADA INICIATIVA DE LA EMPRESA TEXTIL CATALANA FABRA Y COATS, CUANDO NO EXISTÍAN LAS GUARDERÍAS INFANTILES


 En los años cincuenta del siglo pasado, no existían las guarderías infantiles, pero la empresa textil catalana, Fabra y Coats resolvió el problema, situando casas cunas en la barriada barcelonesa de Sant Andreu, en Borgonyà y en  Badalona.

De este modo, las madres trabajadoras de la empresa disponían de dos medias horas, por turno de trabajo, para que pudieran amamantar a sus hijos acogidos en estas casas cunas. Fue una acertada iniciativa del Sr. Fabra, para facilitar que las mujeres trabajadoras de sus empresas, con hijos pequeños, pudieran alternar sus obligaciones laborales con la asistencia nutricional de sus hijos en el transcurso del  horario laboral.

EMPRESA FUNDADA EN EL AÑO 1903

Fabra y Coats fue una antigua fábrica textil de la Compañía Anónima Fabra y Coats, fundada en el año 1903  por la fusión de la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella con el grupo británico J&P Coats Ltd., convirtiéndose en la primera inversión extranjera en la economía industrial de Catalunya.

En el año 1915 tenía más de mil quinientos trabajadores, y en los momentos de máximo apogeo llegó a emplear a tres mil trabajadores, mayoritariamente vecinos de la barriada barcelonesa de Sant Andreu. En el año 2005 cerró definitivamente su actividad.

Llegó a tener, entre sus trabajadores, equipos de fútbol, tenis y baloncesto.



   
Campo de fútbol del Fabra y Coats, en el barrio de 
Sant Andreu, en Barcelona

Después de la Guerra Civil española, la entidad balompédica  pasó a denominarse Club Deportivo Fabra y Coats, participando en la Tercera Division catalana  hasta la década de los años sesenta del siglo pasado.

2 comentarios:

  1. La meva mare hi va treballar aqui a sant Boi Can Masallera.ella era a un departament que en deien "les continues"a preu fet com mes treballaven mes guanyaven.una explotacio textil que avui com avui no seria permes.era treball de "negreros".no hi havia mes tenien que menjar i comprar tot a fiar aixo si pagant cada semana lo que debiem a plaços vam comprar maquina de cosir mobles televisor tothom qui nomes eran treballadors pagaben a plaços per sortir endevant.pocs amb cases propies a casa meva de lloguer mes tard el meu pare en va ser propietari.la vida no era facil pero era vida.Ara la vida ja no es vida es te tot no es diferencia ric de treballador i desgraciadament no es te vida

    ResponderEliminar
  2. Gracies Joan i la fidel Pepita per les vostres puntuals informacions, ara però en clades a la memòria. Els 13 anys vaig aprendre a teixir, els 14 aprenen de contramestre. Fins a la mili. Va morir el amo Sr. Guitar, els fills ho varen heretar, enseguida s’ho varen vendre a una Inmobiliaria, els treballadors al carrer per pocs duros. Vaig fer-me el propòsit de no treballar mes al tèxtil. Ho vaig aconseguir. jrrof

    ResponderEliminar